La resposta federativa és coneguda, però no per això menys discutible: el club que vulgui ocupar la plaça ha de satisfer una quantitat econòmica vinculada als deutes del club descendit.

El cas actual és especialment gràfic. CD Arenteiro i SD Tarazona havien militat a Primera Federació la temporada 2025/26 i, després de descendir esportivament a Segona Federació, han estat adscrits a Tercera Federació per causes econòmiques. Aquesta decisió genera dues vacants a Segona Federació, una al grup 1 i una altra al grup 2. 

La xifra fixada per la RFEF és contundent: 380.464,16 euros per plaça. No és una quantitat arbitrària, surt de sumar els deutes atribuïts a Arenteiro i Tarazona —393.573,51 euros en el cas del club gallec i 367.354,81 euros en el cas del club aragonès— i dividir el total entre les dues vacants. 

LA RFEF I EL DRET ESPORTIU COM A SEGON PLAT

La RFEF sostindrà que no es tracta d’una subhasta pura, perquè no guanya qui ofereix més, sinó qui té millor dret esportiu entre els clubs que paguen. Però aquesta és precisament la crítica principal: el dret esportiu queda condicionat al pagament previ. Primer s’ha de passar per caixa; després ja es mirarà qui tenia millor mèrit esportiu.

El Reglament de Competicions ho diu clarament: els equips que ostentin millor dret esportiu a ocupar aquestes vacants han de satisfer la quantitat econòmica que la RFEF fixi per circular, integrada per deutes davant la Comissió Mixta, tècnics, la mateixa RFEF i federacions autonòmiques. I la manca d’abonament íntegre dins termini impedeix optar a la cobertura de la vacant.

PRECEDENTS A CATALUNYA

Aquesta regulació ve de lluny. El futbol català ja ho ha viscut abans. El 2017, el Peralada va acabar accedint a Segona B després del descens administratiu del Gavà per impagaments, abonant els 133.000 euros fixats per la RFEF per cobrir deutes de Gavà i Boiro. 

Dos anys després, el cas Reus-Andorra va ser encara més sonat: la plaça del Reus a Segona B va arribar a tenir un preu inicial de 630.000 euros, posteriorment rebaixat a 452.022 euros, i finalment va acabar sent adjudicada al FC Andorra, després que l’Hospitalet renunciés a dipositar aquella quantitat i altres clubs com Intercity o Zamora també intentessin optar-hi.

I LES “NOVES” POLÍTIQUES DE CONTROL ECONÒMIC DE LA RFEF?

Per tant, el problema no és nou. Però sí que avui és menys justificable que mai. Si ja era criticable que un tercer club hagués d’assumir el deute d’un altre per poder fer valer el seu dret esportiu, encara ho és més ara, amb l’actual regulació de control econòmic de la RFEF.

Una normativa que, en teoria, hauria de servir per prevenir insolvències, garantir l’equilibri econòmic-financer dels clubs, protegir obligacions laborals i contractuals i preservar el fair play financer.

La mateixa RFEF disposa d’un òrgan específic per a aquesta funció: l’Òrgan de Supervisió Econòmica de Clubs (OSEC). Aquest òrgan pot analitzar dades econòmiques, requerir explicacions, ordenar auditories, mantenir reunions amb clubs en dificultat econòmica, aprovar plans de viabilitat i denunciar incompliments davant els òrgans competents.

La pregunta, per tant, és inevitable: si existeix tot aquest sistema de control econòmic, per què es continua arribant a situacions en què un club cau per impagaments i la solució consisteix a traslladar el cost a un altre club?. I encara més: per què aquest cost condiciona l’exercici del millor dret esportiu?

UN SISTEMA FALLIT

El sistema genera una contradicció difícil de defensar. D’una banda, la RFEF diu que vol evitar insolvències i garantir competicions netes. De l’altra, quan el mecanisme preventiu falla, converteix el deute del club infractor en el preu d’entrada per a un tercer. El club aspirant no ha signat aquells contractes, no ha generat aquelles nòmines impagades, no ha deixat cap forat a la Comissió Mixta i no ha provocat el descens administratiu. Però, si vol ocupar la vacant, ha d’assumir econòmicament les conseqüències.

La situació és especialment dura en el futbol modest. Immobilitzar centenars de milers d’euros en un termini curtíssim no és una decisió esportiva; és una operació financera. Les vacants que han generat l’Arenteiro i Tarazona, obliga als clubs interessats (a Catalunya: At. Lleida, Badalona i Cornellà) a comunicar la seva voluntat d’ocupar la plaça i efectuar l’ingrés dins els terminis fixats, i només després es verificava qui té millor dret esportiu entre els que han pagat.

És cert que les circulars preveuen fases successives si la plaça no s’adjudica: primer 380.464,16 euros, després 190.232,08 euros, després 95.116,04 euros i, només en quarta fase, una adjudicació sense cost basada exclusivament en el millor dret esportiu.  Però això no corregeix el problema; l’evidencia. El mèrit esportiu pur només apareix quan abans han fracassat totes les fases econòmiques.

LA TEMPORADA PASSADA VA SER EL LLEIDA

Catalunya també va patir aquesta lògica la temporada passada amb el cas Lleida. La plaça vacant per descens administratiu tenia un cost de 288.920,94 euros. El Cornellà apareixia com el club amb prioritat esportiva, seguit de Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Badalona Futur.

I, si tots ells renunciaven, entraven en escena equips del play-off català de Tercera Federació com Atlètic Lleida, Peralada i Badalona. Finalment, el club lleidatà va acabar ocupant la plaça del seu veí després d’abonar la quantitat exigida. Ara, amb la vacant generada pel Tarazona al grup 2, el focus català torna a ser evident.

I QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

El debat no és si cal protegir futbolistes, entrenadors i creditors ja que és evident que cal fer-ho. El debat és si aquesta protecció pot descansar sobre un club que no ha generat el deute. Per això existeixen els avals, els fons de garantia, les auditories, els controls previs, els plans d’ajust, les sancions i la responsabilitat dels gestors. Si tot aquest sistema no evita el problema, la solució no pot ser convertir una plaça esportiva en una factura traspassable.

La RFEF hauria de revisar aquesta regulació. No té sentit proclamar el fair play financer i, alhora, fer que l’accés a una plaça vacant depengui de la capacitat de pagar deutes aliens. El millor dret esportiu hauria de ser el punt de partida, no el premi final després de superar un peatge.

Perquè quan el mèrit esportiu només opera després del justificant bancari, la competició deixa de decidir-se del tot al camp. I el futbol modest, que ja viu prou tensionat econòmicament, no necessita més subhastes encobertes. Necessita regles clares, controls eficaços i una RFEF que assumeixi les conseqüències dels seus propis mecanismes de supervisió.

The post Places vacants RFEF o peatge federatiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Europa obre una consulta als socis i sòcies per decidir el futur immediat del club

www.ceeuropa.cat

NOTA DE CLUB

The post El soci decidirà el futur del CE Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

El modest FC Pirinaica, equip de Primera Catalana que va lluitar amb Federació, TCE i Antifrau ja que la temporada 25-26 va merèixer l’ascens a la Lliga Elit, va ser l’única veu contrària a la FCF a l’Assemblea de Sant Cugat.

A Manuel Artero, president, no li va fer falta obrir la boca sinó que simplement va aixecar la mà per a expressar la seva opinió negativa a tot el que la directiva federativa va plantejar. Bé, a tot, menys a la ratificació d’acords del futbol sala perquè es va abstenir. Els seus arguments mereixen una bona lectura.

“ASSEMBLEA HISTÒRICA? NO VEIG LA RAÓ”

Artero va deixar el seu taxi -mitjà de vida habitual- per a acudir a Sant Cugat. Ho ha fet sempre des que és president -ha estat també jugador, ajudant entrenador, tresorer, vicepresident- per això quan sent això d‘‘Assemblea històrica’ pregunta, ja que “no vaig notar diferències respecte a unes altres. El que hauria de plantejar-se la Federació és per què van triar una sala sense aforament per a l’anterior”.

Els 800 euros que haurà de cobrar per la seva assistència a l’Assemblea no és una cosa que tingui en compte perquè “no ho sabia, la veritat. No recordo aquesta circular, a veure si és veritat i ho cobrem”.

Els números per la presència dels clubs en el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès es traduiran en més de 400.000 euros de despesa que, per descomptat, ja han pagat amb les seves multes els propis afectats. “Ells han de recordar que es deuen als clubs perquè sembla que se n’obliden. En la vida tot torna, tot és circular i l’FCF és un exemple per als catalans del que significava una colònia tèxtil. Nosaltres treballem i paguem i així funciona”.

“NO ERA VICEPRESIDENT SOTERAS QUAN EL CAS SOULE?”

El que tampoc va agradar molt a Artero és que “si algú fa un exercici de transparència, com el que van simular dilluns, cal donar també els números del director general, del secretari i del president. Van tenir molt poca ètica quan van nomenar a Oriol Camacho”.

És més, encara que admet que se li escapa el cas ‘Soule’, sí que es pregunta “per què no van dir que el vicepresident primer, quan el cas Soule, era Soteras?. Per què nomenen a tothom menys a Soteras?. És incomprensible”.

PREMI JOC NET: “ARA SÍ, ARA, NO”

El president de la ‘Piri’ “no vull dir que tot ho facin malament, però que la majoria de les coses, sí. Gràcies a les nostres quotes es manté tot això i això no ho volen veure”.

I, per a qualsevol que pensi que és un ‘ressentit’ pel seu contenciós actual amb l’FCF “li diré el mateix que li vaig dir al secretari Garrido. És curiós que sempre s’equivoquin amb nosaltres. Ens van dir que havíem aconseguit el premi de ‘Joc Net’ i, després, van tornar a comptar i s’havien equivocat. Tothom es pot equivocar, això és el que em va dir”.

The post “Una Assemblea històrica de la FCF? No vaig notar diferències” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.

Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.

FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS

Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.

La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.

En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…

Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.

LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS

Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…

Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.

DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS

La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.

El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.

L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.

L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL

En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.

La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.

És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).

I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.

La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.

COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?

Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.

Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.

EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA

La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.

LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI

La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.

Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.

Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.

Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.

Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.

QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN

Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.

EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS

El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.

Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.

Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.

I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre els jutjats de l’FCF (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que Lluís Fàbregas no pensava que li podria resultar tan complicat pujar al futbol professional d’on mai el Nàstic de Tarragona va haver de caure. Però la realitat és la que és i un altre any no sols no s’ha pujat sinó que s’ha sofert al límit per no perdre la categoria.

Fàbregas i el seu consell d’administració donen la cara, assumeixen un nou repte i s’explica davant els seus més de 9.000 socis i tots els seus aficionats.

Quan se’n va de vacances?

Ni he fet ni a curt termini faré. Quan arrencada tot, una setmana al setembre ens escaparem, però, entre el que suposa tancar una temporada i iniciar una altra, no podem.

FÀBREGAS ASUMEIX LA SEVA CULPA I RESPONSABILITAT

Dos anys com a president executiu convaliden a una persona que ho ha estat tot en aquest club?

Dos anys com a president executiu, sí. Vinc de 16 anys com a director general, vaig ser responsable de marca i fins i tot vaig arribar a jugar com a professional. Soc conscient que tot té un final, però ara continuo amb aquesta responsabilitat i continuo lliurat fent el que més m’agrada.

Després de finalitzar el curs, Fàbregas es reuneix amb si mateix i amb el seu equip i els explica als seus socis els errors que cal solucionar per a tornar a estar en el punt de sortida com l’entitat que és el Nàstic?

Vam fer una roda de premsa i el primer que vam fer va ser assumir la nostra culpa de la nefasta planificació esportiva perquè passem de dues temporades tocant el cel del play-off a jugar en els inferns del possible descens.

“ASSUMIM LA CULPA DE LA NEFASTA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA”

Ja han passat 7 anys des que va sortir l’equip del futbol professional i encara se sent que cal redefinir el rumb esportiu del Nàstic. El destí no és sempre el mateix? L’ascens?

Està marcat que sempre sortim a barallar per l’ascens i així hem fet en les últimes temporades amb pressupostos importants per a estar en el futbol professional que és on li correspon al Nàstic. No obstant això, el futbol ens ha dit que no ha pogut ser, així que sempre hem assumit el diferencial dels pressupostos i no hem endeutat més a l’entitat.

Parli’ns de Fredrik Wester. Se’n va, es queda, què passa?

És un accionista més que posseeix una mica més del 40% de la SAE; ja va presentar la seva dimissió com a conseller.

“NO HEM ENDEUTAT MÉS L’ENTITAT”

Esportivament, per què el fracàs enguany?

Vam fer molts canvis forçats a última hora i el principal va ser prescindir del nostre director esportiu (Javi Sanz) que ens va endur a dues finals de play-off. Va ser un error greu. Es van signar jugadors de manera precipitada. La temporada en la qual tenim més socis (9.000), major assistència de públic a l’Estadi i un desfasament econòmic menor, no ens ha sortit a nivell esportiu.

Ara com ara: 10 jugadors continuen (Óscar Sanz i Marc Álvarez), 11 altes i 13 baixes. Destaquen el retorn a Tarragona de jugadors com Valderrama o Manel Royo. Pocs moviments queden, no?

Sí. Primer va ser elegir el director esportiu Tomeu Nadal, l’entrenador Xisco Campos i ara ja decideixen la plantilla. Cal buscar fora jugadors que no ens han donat el plus necessari aquest passat any. Som a les seves mans.

“EL PRINCIPAL ERROR VA SER PRESCINDIR DEL NOSTRE DIRECTOR ESPORTIU”

Ho deia perquè l’ascens de la Pobla de Mafumet també és un bon reforç?

Molt bo. Jugar a la Lliga Elit va ser un cop dur per a nosaltres i la veritat és que la bona feina els ha retornat a Tercera.

Econòmicament: quan s’ha perdut enguany en una categoria ruïnosa com continua sent la Primera Federació?

Havíem aprovar a la Junta general d’accionistes sobre els 600.000€ de resultat negatiu, inferiors als dos últims anys. Aquesta categoria, que té una mitjana superior als 40 milions d’euros per als seus 40 clubs, sense considerar filials, és una ruïna. Hi ha sous de futbolistes que cobren més que els professionals de la Lliga Hypermotion i això no situa en desavantatge respecte a uns altres. Encara hi ha moltes denúncies d’impagaments i es penalitza massa als qui complim amb totes les obligacions.

“L’ASCENS DE LA POBLA MAFUMET ÉS MOLT BO PER A TOTS”

Dies enrere, l’RFEF va fer ‘el paperot’ amb tots els clubs, es va parlar de possibles votacions irregulars, però la realitat és que Louzán és molta paraula i pocs fets…

No estic d’acord ja que Louzán ha canviat moltes coses, és una persona amb bones idees però no sempre es poden executar ràpidament. L’RFEF està al costat dels clubs i li donem tota la nostra confiança al president Louzán. Tenim la sort, al costat de la UE Olot, que des del 2024 som els representants del futbol català a l’Assemblea de Madrid. 34 clubs catalans ens van triar, al novembre més de 400 clubs van demanar una convocatòria extraordinària d’Assemblea… no parem de fer coses. Tots sabem el que passa en el dia a dia de la FCF i que hi ha unes eleccions en el 2027.

“LOUZÁN HA CANVIAT MOLTES COSES”

Anirà aquest dilluns 29 en l’Assemblea del futbol català?

No aniré però hi serà un representant nostre.

Si no va a Sant Cugat, imagini’s que té el micròfon i li pot explicar als clubs la realitat de Soteras i la seva junta?

Primer: cal escoltar els clubs i donar veu a la majoria. No es pot obviar una clara decepció i allunyament dels dirigents de la FCF respecte als clubs. Més del 35% del cens van signar un document per a demanar una Assemblea que ens allunyi dels jutjats, que l’FCF serveixi i no se serveixi dels clubs.

“AQUESTA FCF NO ENS REPRESENTA”

I, què més, Fàbregas?

Segon: quan sigui el moment de les eleccions volem un procés democràtic regulat i els clubs decidiran perquè aquesta Federació ha perdut molt de prestigi i no ens representen els seus actuals dirigents. I, finalment, (perdó), sempre que reivindiquem o, simplement, demanem alguna cosa, ho fem amb respecte i educació encara que, per desgràcia, no siguem corresposts d’igual manera. El to no ha de ser el de menyspreu, altivesa ni supèrbia.

The post “El primer que hem fet és assumir la nostra culpa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

PRIMERA FEDERACIÓ GRUP 2 2026-2027
SEGONA FEDERACIÓ GRUP 2 2026-2027

Pròxim dimarts 30 de juny, sorteig del calendari de totes dues categories a l’RFEF.

The post Definits els grups de 1a i 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

L‘FCF arribarà a l’Assemblea General Ordinària del 29 de juny amb el relat preparat: solvència, superàvit, subvencions, ajuts als clubs i una gestió econòmica presumptament exemplar. Ho han anat escalfant els últims mesos des del web federatiu. El problema és que els comptes expliquen una altra cosa.

La Federació no és una empresa privada amb accionistes, és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública i interès cívic i social, sense ànim de lucre. Això vol dir que els excedents han de revertir en la finalitat federativa: els clubs.

L’FCF: SENSE ÀNIM DE LUCRE MENYS REPARTIMENT

El 2025, l’FCF tanca amb 7,59 milions d’euros en efectiu i altres actius líquids. El 2024 en tenia 6,01 milions. El 2023, 3,88 milions. En dos exercicis, la caixa pràcticament s’ha duplicat.

Però, si hi ha tanta caixa, per què no es retorna més als clubs? Aquesta és la pregunta que no sortirà al PowerPoint.

La dada més incòmoda és la caiguda del resultat. El 2023, l’FCF va tancar amb un resultat positiu de 2,30 milions d’euros. El 2024 va baixar a 1,98 milions. El 2025 queda en 1,30 milions. En dos anys, el resultat cau més d’un milió d’euros. La caiguda és del 43,6%.

EL SUPERÀVIT CAU ENCARA QUE INGRESSEN MÉS

Això no és una trajectòria brillant. És un deteriorament progressiu del marge de gestió.

I encara és més greu perquè els ingressos no baixen. Al contrari. Els ingressos per activitats passen de 28,02 milions el 2023 a 30,14 milions el 2024 i a 31,01 milions el 2025. És a dir, l’FCF ingressa gairebé 3 milions més que fa dos exercicis, però obté més d’un milió menys de resultat.

La conclusió és clara: el problema no és que entrin pocs diners. El problema és que l’estructura se’ls menja.

MÉS QUOTES, MENYS RESULTAT

El relat oficial deia que no s’havien apujat quotes des de la temporada 2018-2019. Però el pressupost 2027 ja dibuixa una altra realitat.

El 2025, l’FCF liquida 7,74 milions d’euros en quotes de clubs i entitats. Per al 2027 ja en pressuposta 7,98 milions. És a dir, la pròpia documentació assembleària ja preveu més ingressos per quotes.

Durant anys, el fort creixement de llicències havia permès sostenir el relat. Més federats volia dir més ingressos sense necessitat formal d’apujar determinades quotes. El volum tapava la pressió econòmica real.

Però això s’ha acabat. La temporada 2024-2025 l’FCF presentava 233.532 llicències. La temporada 2025-2026 en presenta 230.102. Són 3.430 menys. Una caiguda de l’1,47%.

No és una catàstrofe, però sí un canvi de cicle. Fins ara, l’FCF podia créixer en ingressos perquè creixia en llicències. Si ara comença a perdre federats i, malgrat això, ja preveu més quotes el 2027, tot apunta que el 2028 pot ser encara pitjor: menys base sobre la qual recaptar i més necessitat de pressionar els clubs per sostenir la mateixa estructura.

LES SUBVENCIONS: EL TRUC DEL TITULAR GRAN

L’FCF diu que subvenciona molt, però cal separar titulars de realitat.

La campanya “Tots som un equip” s’ha presentat com un paquet de més d’1,5 milions d’euros per a clubs i federats. Però la pròpia informació federativa diu que, en futbol amateur masculí, els ajuts directes de l’FCF són 578.956,27 euros, mentre que 599.375 euros corresponen a bonificacions de la Mutualitat. En futbol amateur femení, els ajuts directes de l’FCF són 128.443,89 euros i les bonificacions de Mutualitat, 193.380 euros.

Per tant, dels més d’1,5 milions anunciats, els ajuts directes FCF als clubs, són aproximadament 707.400 euros. La resta són bonificacions de la Mutualitat.

Entre la temporada 2022/23 i la 2025/26, les quotes de la Mutualitat han pujat de manera generalitzada (més d’un 8,7% de mitjana): la territorial masculina passa de 92,74 € a 100,80 €, el juvenil i cadet de 85,69 € a 93,14 €, l’infantil de 62,42 € a 67,85 € i la resta del futbol base de 50,77 € a 55,18 €. És a dir, la Federació ven com a gran ajuda unes bonificacions de Mutualitat que realment paguen clubs i federats.

LES SANCIONS JA FINANCEN MÉS QUE ALGUNS AJUTS

El mateix passa amb les pilotes oficials. L’FCF presenta 1,27 milions d’euros en subvencions de pilotes. Però no és diner lliure perquè el club decideixi si necessita pagar arbitratges, desplaçaments, material, lloguer de camp o quotes. Són pilotes oficials vinculades a una obligació imposada per la pròpia Federació: disputar els partits amb la pilota oficial. Primer imposes l’obligació.

Després presentes el compliment de l’obligació com una ajuda. Això no és redistribució real, és un negoci molt lucratiu que caldria preguntar a qui beneficia. Als clubs segur que no.

INCREMENT D’UN 52% PER SANCIONS!

Hi ha una altra dada que retrata perfectament el model: les sancions econòmiques.

El 2025, l’FCF liquida 1.021.054,69 euros en sancions. Més d’un milió d’euros. I per al pressupost 2027 ja preveu 1.036.549,92 euros. Quan Soteras va accedir a la presidència (2018/2019), les sancions suposaven poc més de 680.000€. Ha incrementat aquesta partida més d’un 52%.

La comparació és demolidora: la campanya “Tots som un equip” anuncia més d’1,5 milions, però els ajuts directes FCF als clubs són uns 707.400 euros. En canvi, les sancions liquidades el 2025 superen el milió.

Dit d’una altra manera: la Federació cobra més per sancions del que retorna directament als clubs en una de les seves grans campanyes estrella.

LES DESPESES CORREN MÉS QUE ELS CLUBS

La despesa tampoc acompanya el relat. Les altres despeses d’explotació passen de 18,12 milions el 2023 a 20,22 milions el 2024 i a 22,06 milions el 2025. Són gairebé 4 milions més en dos exercicis.

Els serveis exteriors també creixen: 6,91 milions el 2023, 7,88 milions el 2024 i 8,61 milions el 2025. Per tant, quan l’FCF presumeix d’estalvis en proveïdors externs, els comptes recents diuen el contrari: la partida de serveis exteriors no baixa, puja.

I aquí apareix una altra dada que mereix explicació: els fons propis i les provisions.

Els fons propis de l’FCF ja pugen fins als 8,13 milions d’euros. Les provisions a llarg termini, que el 2023 eren zero, van passar a 431.358 euros el 2024 i el 2025 s’enfilen fins a 1.076.902 euros.

SOTERAS OBLIDA EL SEU PASSAT SERVIL

A l’assemblea diran que això és culpa d’un president que ja no hi és fa més de 8 anys (cas Soulé). El que no diran és com s’ha arribat fins aquí.

No diran que la FCF porta anys obsessionada a personar-se al Soule com si fos la gran perjudicada del cas, quan l’Audiència Nacional ja havia apuntat que els fets investigats podien haver suposat un afavoriment econòmic de la Federació Catalana de més de 22 milions d’euros. Sí, ho estan escoltant bé.

ELS CLUBS PODEN PAGAR 22 M.D’EUROS PER INSISTÈNCIA MALALTISSA

Recorden quan van dir en una Assemblea que la FCF havia resultat perjudicada i que volien comparèixer a l’Audiència Nacional com actors civils? Els van dir que NO i la seva insistència malaltissa ha provocat tot just el contrari: han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

han aconseguit que la FCF sigui qualificada com a responsable civil i potser hagi de retornar aquests 22 milions d’euros.

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prov

Les accions temeràries d’una junta directiva que majoritàriament prové de la època Soule. El mateix servil Soteras era el primer que anava a supervisar les obres de la seu de Sabadell, ha provocat que una entitat que estava al marge de la Soule (la FCF), ara estigui implicada com a responsable civil. Felicitats.

Per això no és acceptable vendre l’acumulació de fons propis i provisions com una simple mostra de bona gestió. Si és pel Soule, que ho diguin sencer: retenen recursos perquè la seva obsessió processal ha acabat generant una possible contingència per a la pròpia Federació.

S’estan posant la vena abans de la ferida, però la ferida, en bona part, l’han ajudat a obrir ells mateixos.

MENYS SUBVENCIÓ PREVISTA I MÉS PRESSIÓ PREVISTA

El pressupost 2027 també anticipa una dada rellevant: les subvencions administratives previstes baixen fins a 4,35 milions, quan el 2025 se n’han liquidat 5,47 milions. És una reducció prevista de més d’1,1 milions.

Si l’FCF preveu menys subvencions administratives, menys llicències i més quotes, la tendència és evident: el sistema haurà de suportar més pressió econòmica. I qui és el sistema? Els clubs. Sempre els clubs.

UN 65% MÉS DE DESPESA DE RETRIBUCIÓ A DIRECTIUS

En aquest context, sorprèn que Soteras presentés en la seva primera Assemblea a Tàrrega (2019) un pressupost de retribució de directius de 308.000€ i el pressupost d’enguany per 2027 presenti una despesa de 509.000€. Un 65,26% d’increment amb una reducció de 32 a 24 directius. Serà l’IPC…

I SOTERAS, A LA MUTUALITAT

La cirereta arriba amb el nomenament de Joan Soteras com a membre de la Junta Directiva de la Mutualitat de Futbolistes. L’FCF ho ha venut com una manera de reforçar la representació del futbol català en un organisme clau.

El que encara no ha explicat Soteras és si aquest nou càrrec comportarà retribució per a ell. Recordin, Soteras cobra 120.000€ nets (impostos a part) de la FCF per la seva dedicació completa a la FCF. Si ara té una dedicació remunerada a la Mutualitat, perquè no redueix la compensació que rep de la FCF si la seva dedicació serà inferior?

El corralet, com sempre, se’l reparteixen entre quatre. I la factura, com sempre, la paguen els clubs.

The post El que no t’explicaran a l’Assemblea sobre l’economia de l’FCF (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segona remuntada del CE Sabadell en aquesta promoció d’ascens a la Lliga Hypermotion després de golejar (4-0) al Zamora en el partit de tornada d’aquest segon encreuament. La festa en una Nova Creu Alta repleta (11.908 espectadors) s’ha convertit en realitat després d’una temporada excepcional on es va escapar l’ascens directe, però es va certificar en el play-off.

UN SABADELL AMB RUA

Tot va començar de meravella amb un golàs extraordinari de Javi López Pinto (18′) que, per descomptat, va condicionar tot el desenvolupament del xoc. Ni tan sols la lesió de Kaiser va trencar els plans locals.

En una segona meitat on el Zamora va aparèixer molt més, el desenllaç final del partit va ser espectacular.

Una rematada de Kike Márquez es va estavellar en el pal (77′) d’un meravellós Diego Fuoli i, quan ja s’acariciava la pròrroga, va arribar un final de pel·lícula. Gol de Eneko (89′), golàs de Quadri (95′) i matrícula d’honor per a Xavi Moreno (110′).

La invasió del terreny de joc va obligar a esperar una mica més perquè els arlequinats van poder cantar l’ascens, però es va aconseguir. I això és el més important. FELICITATS, CE SABADELL, nou equip de la Lliga Hypermotion 2026-2027.

ATENCIÓ per a aquest diumenge amb una rua per tota la ciutat per a festejar un ascens sensacional

The post Ascens a la Lliga Hypermotion del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos anys i mig després, la UD Viladecans torna a la Lliga Elit sota la direcció d’un dels tècnics més experimentats del futbol català. Amb un passat totalment lligat al Santfeliuenc (16 cursos- 600 partits), a qui va pujar fins a Tercera divisió, el barceloní va assaborir un descans merescut, va tornar al Castelldefels i, ara, torna a pujar de categoria amb el ‘Vila’.

Andrés va arribar a Viladecans aquest 2025 per a fer-se càrrec d’un equip amb limitades forces. No obstant això, a poc a poc, ha posat el seu segell per a tancar en la segona eliminatòria un ascens a Lliga Elit meravellós. Així li ho va agrair la seva afició aquest passat diumenge.

Sumar 36 punts sobre 45 a casa seva i ser el segon menys golejat de la categoria (un més que el Singuerlín) ha obtingut premi. I amb González segur que buscaran més.

UN VILADECANS, DE CAMPIONAT

Quin diumenge 14 de juny!

Sí, va estar molt fanfarró aquest passat diumenge. No sé quanta gent hi havia, però no es podia entrar al camp; com a mínim hi havia unes 2.000 persones. No va ser el nostre millor partit, però passem encara que ells van marcar primer, empatem, van tornar a marcar, remuntem, i decidim en la pròrroga.

I enfront d’un Igualada, l’equip més golejador (69) de primera catalana.

El màxim golejador, sí, mentre que nosaltres hem estat el segon menys golejat de primera catalana.

“DIUMENGE PODIEN ESTAR 2.000 PERSONES AL CAMP!”

No dirà que un tècnic com vostè, amb la seva experiència, es va posar nerviós!

Bé, vaig veure la satisfacció del deure compliment. Enguany, quan em van cridar del ‘Vila’ no em van demanar l’ascens, ni de bon tros. Ningú m’ho va plantejar encara que, evidentment, tothom té ganes de pujar. Ni era una obligació ni era una exigència des del principi.

El seu últim ascens va ser amb el Santfeliuenc, no?

Si, amb el ‘Santfe’ (2013).

El cas estrany és que estigués un any i mig de ‘vacances’.

Fonamentalment, perquè em vaig voler apartar, ja que van ser 16 temporades allí (seguides), una darrere de l’altra i això cansa una mica. Després, després d’apartar-me una mica, descansar i desconnectar, ningú es recordava de mi. No em va cridar ningú fins que va arribar el Castelldefels.

“VAIG ESTAR 16 ANYS AL SANTFELIUENC”

És una cosa incomprensible: amb el seu historial s’haurien de multiplicar aquestes ofertes.

Jo no sé exactament explicar els motius o les raons encara que cadascun és com és. Jo crec que hi ha una cosa que és bastant important; no tinc aquesta capacitat de tenir molts contactes. Jo vaig a un camp de futbol a veure un partit, perquè vull estudiar el rival, a un jugador o al que sigui, em poso en el meu lloc i a veure el partit, Tom els meus apunts i ja està.

La veritat és que una mica ‘dessaborit’, home!…

És veritat, soc una mica, però a la meva edat és difícil canviar. és… encara que també tinc el meu punt de ‘gràcia’, eh.

Encara no es podrà enfrontar al seu amic Toni Carrillo ja que el Martinenc ha pujat a Tercera.

“M’ENFRONTARÉ ALS MEUS AMICS CAMILO I JUANJO”

Ho faré contra el meu amic Camilo, però no ho faré contra els meus amics Carrillo o Juanjo, és veritat.

Una curiositat: Andrés González no creu que la Primera catalana és un cementiri?

Jo crec que una mica… però la Lliga Elit és una categoria atractiva perquè tots els equips estan en un mocador. I els tres o quatre anys que té de vida cada any pràcticament ha passat el mateix.

“JA HE RENOVAT PER UN ANY”

Sí, però l’ideal no serien dos grups de Tercera?

La Lliga Elit fa que la Primera Catalana sigui una mica més feble i que no hi hagi major nivell de competitivitat. Potser, caldria buscar que la categoria més alta de Catalunya (Lliga Elit, Primera Catalana o com s’anomeni) tingui dos grups o la mateixa Tercera.

Imaginem que ja li hauran ofert la renovació per a diversos anys més?

Doncs no, bàsicament, per a diversos anys més, no, però bàsicament perquè ja fa un mes que es va ampliar

Bé, doncs, la temporada 2026-2027 haurà de lluitar per l’ascens a Tercera

L’any que ve lluitarem per a pujar a Tercera, per descomptat.

The post “Ha estat molt ‘xulo’ pujar amb el Viladecans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El FC Barcelona (U8), el NFU de Rússia (U9), el W.I.G Naga de Laos (U10), el RDC Espanyol (U11) i el The A Academy del Regne Unit (U12) han estat els guanyadors de la 22a edició del torneig de futbol base MICFootball7, que s’ha disputat aquest cap de setmana en tres municipis de la Costa Daurada: Cambrils, Reus i Riudoms.

La competició ha comptat amb la participació de 136 equips de 18 països d’arreu del món, amb futbolistes catalans, d’altres punts de l’Estat i també procedents del Canadà, Estats-Units, Colòmbia, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Marroc, França, Lituània, Hongria, Bulgària, Rússia, Xina, Tailàndia, Corea del Sud, Laos i Japó. Més de 1.200 futbolistes alevins, benjamins i prebenjamins, repartits en cinc categories segons la seva edat, han estat els protagonistes de 330 partits. La cita ha reunit uns 3.000 espectadors durant els dos dies.

UN MICFOOTBALL7, DE CAMPIONAT

Per segon any consecutiu, la categoria U8 l’ha guanyat el FC Barcelona. Després de batre 1-0 a l’Atlético de Madrid a la semifinal, el Barça s’ha enfrontat al Valencia CF. El partit ha acabat amb empat a 0 al final del temps reglamentari. A la tanda de penals, els blaugranes han aconseguit la victòria 2-1. A la categoria U9, l’equip guanyador ha estat el NFU de Rússia. Els russos aconsegueixen el seu segon títol en la història del torneig després d’imposar-se per tres gols a zero, al Rayo Vallecano. La categoria U10 l’ha guanyat un altre equip internacional. Es tracta del W.I.G Naga, de Laos, que ha superat 2-1 al Valencia CF a la final.

En la categoria U11, la victòria ha estat pel RCD Espanyol, que s’ha imposat al Somapa 4 Sports tailandès. La final ha acabat amb empat a zero i s’ha decidit a la tanda de penal, on els catalans han batut als tailandesos 3-2. A la semifinal, l’Espanyol havia derrotat 4-1 a la Real Sociedad. Finalment, a la categoria U12, el The A Academy del Regne Unit ha guanyat 2-0 al Footballstars. Els britànics han fet ple de victòries, guanyant tots els partits que han jugat des de la fase de grups.

RÈCORD DE PAÏSOS PARTICIPANTS

Els guanyadors de les finals de consolació de cada categoria han estat el The A Academy a les categories U8 i U9, el Footballstars B a la U10, el Barça Academy Hungary a la categoria U11 i el Junior a la U12.

Maite Colomer, directora de MICSports, explica que “ha sigut un gran cap de setmana, amb rècord de països participants i un repte que hem sabut tirar endavant, tenint partits simultanis a 4 instal·lacions diferents. Els equips s’ho han passat bé i els jugadors han pogut tancar la temporada amb un torneig que recordaran sempre”.

El campionat ha comptat amb cobertura televisiva en alguns dels seus camps mitjançant la plataforma MICFootball TV. D’aquesta manera, més de 130 dels 330 partits que s’han disputat s’han pogut veure en directe per televisió.

The post Barça, Espanyol, NFU, Naga i The Academy, campions MICFootball7 appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encert letal de la SD Compostela davant un gris CF Badalona va decidir el 3-0 final a l’anada de la 3a eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. Un altre partit lamentable per part dels escapulats, que no van arribar a disparar entre els tres pals de la porteria local, obliga a un nou miracle aquest pròxim diumenge.

Servirà la crida, una nova crida, de suport a l’afició?. Haurà de servir, ja que aquest equip ja ha demostrat ser capaç del pitjor… i del millor.

PITJOR INICI DEL BADALONA, IMPOSSIBLE

Ja sigui per les baixes, especialment la d’Azón sota la porteria visitant, o per la impressió de jugar en un estadi com el ‘Verónica Boquete’ de Compostela, la veritat és que el Badalona no es va assabentar de res al llarg de la primera mitja hora del partit.

I gràcies a la ‘Diosa Fortuna’ perquè van rebre només un gol, però podien haver estat quatre. L’únic, a més, va arribar producte d’un mal rebuig de Marco Martínez després d’internada per la banda dreta de Valín (3’).

Una altra rematada gallega al pal (Armental, 12’), una altra gran carrera de Samu (18’), que va sortir molt ajustat, i un tremend embolic del porter Víctor (Charly, 23’) se’n van anar al buit mentre els badalonins no reaccionaven.

De fet, la primera (i única) aparició la va protagonitzar Carlitos Guzmán (40’) amb un tret molt llunyà i sense perill. Els intents de superar per les seves bandes de Diawara i Joaco no van donar els seus fruits.

SEGONA PART CONTRADICTÒRIA

El segon període va ser realment contradictori, ja que els visitants van controlar (gairebé sempre) la pilota, però la definició va ser gallega. Van ser letals els locals perquè van aparèixer davant Víctor i només ho van fer per a marcar.

Un servei de banda, amb dos tocs inclosos dins de l’àrea, va finalitzar amb el 2-0, obra de Guisande (46′), a plaer. Aquest marcador va fer mal, per descomptat, però va ser l’inici d’una voluntat de canvi, ja que també van entrar Pinyol i Aso (63’) per Guzmán i Pime.

Un xut allunyat de Joaco (65’) va ser l’única resposta ofensiva encara que el Compostela no va tenir pietat. Una pilota solta a Charly, el va certificar el ‘9’ per a ‘regalar’ un túnel a Marco i afusellar a Víctor.

El 3-0 va donar entrada (a bona hora) de Robert Simón al camp encara que la sentència ja estava feta.

Ara només queda un altre miracle, una altra remuntada a Badalona. Segur que l’afició també juga com ho va fer davant el Cornellà.

The post Al Badalona li caldrà una altra remuntada històrica appeared first on FutbolCatalunya.com.

Derrota per la mínima del CE Sabadell davant el Zamora al camp de la Ruta de la Plata amb dues parts molt diferents. Mentre en la primera ni es va veure al conjunt arlequinat, en la segona va manar i no va passar dificultats encara que tampoc va disposar d’ocasions.

Un gol en el minut 3 va decidir aquest primer partit, segona eliminatòria, per una plaça en la Lliga Hypermotion 2026-2027.

DECISIVA NOVA CREU ALTA

La sortida dels vallesans al camp de la Ruta de la Plata va sorprendre, ja que els va poder la por escènica. Només s’havien consumit dos minuts i mig quan un greu error en la conducció de la pilota des de darrere va acabar amb un dels grans gols de la temporada.

Mario Losada (3’) es va aprofitar de la situació i va treure un xut molt col·locat a l’esquadra esquerra d’un sorprès Fuoli. Encara que el porter aragonès estava una mica avançat, res podia fer davant un xut encertadíssim per a alegria local.

Els locals d‘Oscar Cano van insistir amb la seva pressió aclaparadorament el que va dificultar les aparicions visitants. És més, mentre els castellà-lleonesos van inquietar fins a quatre ocasions, els catalans ni es van estrenar. Una única aparició de Joel Priego per la banda dreta així com un tret llunyà de López Pinto va mostrar l’escassa ambició visitant.

LESIONS I A L’ESPERA

La segona meitat va tenir clar color visitant, no obstant això, l’única ocasió arlequinada es va produir en el minut 91. Els diferents canvis per part del CE Sabadell van reafirmar l’aposta a Zamora: van entrar Ton Ripoll, Sergi Segura, Eneko i Godoy per Miguelete, Carlos García (lesionat), Escudero i Joel Priego (lesionat), respectivament.

L’ajust tècnic sabadellenc va propiciar que es jugués sense davanter centre sabedors que encara queda el partit de tornada. Encara més, les dues úniques aparicions van ser gràcies a un ‘regal’ del col·legiat (87’) -finalitzat sense història– i a una volea excepcional de Rubén Martínez (91’) després d’assistència de Fuoli que va sortir fora.

Res més, que no és poc. 1-0 a Zamora, però amb la tornada, una vegada més, a la Nova Creu Alta aquest pròxim divendres 19 (21 hores). Aquesta és la gran cita per al Centre d’Esports, aquest és el gran dia per a l’afició.

The post Una altra vegada decidirà la glòria la Nova Creu Alta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Per un projecte esportiu arrelat a la seva identitat i als seus valors de cara a la temporada 2026-2027”. Així resumeix el Nàstic de Tarragona l’arribada del seu nou tècnic, Francesc Xavier ‘Xisco’ Campos, el capità que va conduir als grana a l’últim ascens. Aquest dijous serà la seva presentació oficial.

Xisco Campos, que actualment formava part del staff tècnic del primer equip del Real Mallorca des de fa quatre anys (amb Jagoba Arrasate i Demichelis), va viure els dos anteriors en el filial insular del 2022 al 2024.

XISCO, BONS RECORDS

“Havia de fer el pas per un bé meu, quan estàs excessivament protegit no creixes”, va afirmar el nou entrenador tarragoní que arriba al club del Nou Estadi amb clars objectius. Ja no val citar la paraula ascens sinó, com a mínim, no sofrir fins a l’última jornada per a no perdre la categoria.

L’arribada del tècnic de Binissalem, exjugador grana durant sis temporades, coincideix també amb el fitxatge del nou director esportiu, Tomeu Nadal. Segons l’exporter i ara màxim responsable de l’equip tècnic des de la secretaria cal anar “amb humilitat, esforç, presa de decisions i tenir clar què vol ser el Nàstic”.

PARLEN LLUIS FÀBREGAS I XISCO CAMPOS

LLUIS FÁBREGAS: “la seva incorporació “reforça l’aposta per un projecte amb arrels del territori”

XISCO: “No podem prometre resultats, però sí que l’equip li ho deixarà tot. Independentment del resultat, la gent se sentirà identificada i honrada”

“Generarem uns hàbits d’excel·lència en treball i dedicació. Tots hem de remar en la mateixa direcció. “Hem de créixer des de la humilitat i des de la valentia”.

“Quan em vaig acomiadar ja vaig dir que no era un comiat perquè aquesta és com casa meva”.

“Era el moment. M’he vist moltes vegades aquí, però tot és un procés. Havia de créixer en molts aspectes”,

The post El Nàstic de Xisco,Tomeu i Fàbregas, al Nou Estadi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de l’ascens aconseguit pel nostre primer equip, fruit de l’esforç, la implicació, la constància i la feina de molts anys, el Club Atlètic Alpicat va signar un conveni de filiació amb l’Atlètic Lleida per a la temporada 2025-2026. Durant les reunions inicials, el Club Atlètic Segre va manifestar el seu interès a incorporar-se al projecte, proposta que va ser acceptada amb la voluntat de sumar esforços i generar una col·laboració beneficiosa per a totes les parts. 

L’acord contemplava l’aportació de jugadors, tècnics i suport econòmic per afrontar les necessitats en una temporada especialment exigent després de fer el salt a una categoría superior. 

Ben aviat vam comprovar que alguns dels compromisos adquirits no es materialitzaven i vam viure realitats allunyades dels interessos del nostre club que consideràvem incompatibles amb l’essència i els valors que defineixen l’Atlètic Alpicat. 

AT. ALPICAT, AT SEGRE I AT LLEIDA

Durant la pretemporada i l’inici de la competició es va produir una situació que la junta directiva no podia acceptar: jugadors que havien contribuït de manera decisiva a l’ascens i que eren peces clau del projecte esportiu de l’Atlètic Alpicat, van veure reduït el seu protagonisme en favor de futbolistes integrats a través de l‘Atlètic Segre. No es tractava d’una qüestió esportiva puntual, sinó d’una dinàmica que amenaçava de desvirtuar completament la manera de fer futbol que el nostre club ha desenvolupat durant anys.

En aquestes circumstàncies, la junta directiva va actuar amb responsabilitat reafirmant que l’Atlètic Alpicat no està al servei dels interessos de cap altra entitat. Som un club amb personalitat pròpia, amb una trajectòria consolidada i una filosofia basada en la promoció dels jugadors formats a casa i en la fidelitat amb el poble d’Alpicat. 

La resposta va ser tan reveladora com decebedora. Quan va quedar clar que l’Atlètic Segre no tindria la capacitat de controlar ni intervenir en les decisions esportives del club, va decidir abandonar el projecte. Ho va fer sense donar cap explicació formal a la nostra entitat i intentant emportar-se tots els jugadors que havia incorporat, fet que evidencia quina era la veritable naturalesa de la seva participació en aquest conveni. 

L’AT. SEGRE VA ABANDONAR EL PROJECTE

Quan alguns tècnics i jugadors van marxar, l’Atlètic Alpicat es va quedar assumint en solitari les responsabilitats econòmiques i esportives previstes inicialment de manera compartida. Sense les ajudes anunciades i sense el suport compromès, el club va haver de fer front íntegrament a les despeses derivades del pas a una altra categoria. Ho vam fer perquè entenem que les obligacions acordades s’han de complir i perquè el nostre principal deure és amb els jugadors, els socis i el poble d’Alpicat. 

Volem reconèixer públicament a tots aquells jugadors que van decidir quedar-se i continuar al nostre costat. La seva lleialtat i el seu compromís han demostrat que hi ha persones que entenen el futbol més enllà dels interessos puntuals i de les estratègies de conveniència.

Malgrat les dificultats, el club ha continuat endavant gràcies a la professionalitat i dedicació dels jugadors i nous tècnics, al suport dels socis i a la col·laboració dels patrocinadors que creuen en aquest projecte. A tots ells els volem expressar el nostre més sincer agraïment.

“MAI RENUNCIANT A LA NOSTRA IDENTITAT”

L’Atlètic Alpicat no és només un equip de futbol. És una entitat que forma part del patrimoni social i esportiu del nostre municipi. Durant anys hem treballat per construir un model basat en l’arrelament, la formació i el sentiment de pertinença. Un model que continuarà sent la nostra guia mentre tinguem la responsabilitat de dirigir el club.

Els fets viscuts aquesta temporada ens han reafirmat en una convicció. Les portes estaran obertes a totes aquelles persones i entitats que vulguin col·laborar i sumar-se al nostre projecte des del respecte mutu, amb la voluntat de fer-lo créixer, però mai renunciant a la nostra identitat. Creiem que el futur dels clubs de poble passa per preservar la seva peculiaritat, reforçar el seu futbol base i mantenir viu el vincle amb la comunitat que els dona sentit. El Club Atlètic Alpicat no és ni serà una sucursal de ningú, ni permetrà que anys de feina, esforç i sentiment de pertinença siguin utilitzats per afavorir projectes aliens.

Continuarem treballant com hem fet sempre: amb independència i coherència, amb rigor i compromís. Defensant els nostres valors i posant per davant el club, el poble i la seva gent. Perquè l’Atlètic Alpicat és patrimoni d’Alpicat i el seu futur només el decidiran aquells que realment creuen en aquest escut.

Atentament,

Junta Directiva del Club Atlètic Alpicat

The post “L’Atlètic Alpicat és patrimoni d’Alpicat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

I per quina raó diem tot això?. Doncs, perquè deixen per escrit allò que molts ja sospitaven: la maquinària disciplinària federativa va anar molt lluny i molt malament.

Castillo, àrbitre de futbol sala, havia estat sancionat per partida doble pel Comitè de Disciplina Arbitral de la FCF. Un any d’inhabilitació i 0,30 punts menys de classificació en cada expedient. Total: dos anys i 0,60 punts. Un càstig de dimensions considerables.

SANCIÓ PER CRITICAR ALS SEUS SUPERIORS

Per què el van sancionar? En un expedient, per suposats missatges de descrèdit contra la FCF, que simplement posaven de relleu les presumptes corrupteles federatives que investiguen diversos jutjats (Tortosa, Sabadell…). En l’altre, pel retard en el pagament del carnet federatiu i de l’equipació arbitral. Dit així, ja semblava fort. Llegides les resolucions del TCE, encara ho sembla més.

EL TCE FA JUSTÍCIA MALGRAT ELS MEMBRES RECUSAT

El Tribunal Català de l’Esport ha estimat els dos recursos i ha declarat nul·les de ple dret les dues sancions. Però el titular no és només aquest ja que el titular és com ho diu. El TCE no estalvia qualificatius ni advertències.

Parla de la ‘sorprenent’ no incorporació de documents que necessàriament havien de formar part de l’expedient. Recorda que la FCF va ser requerida dues vegades per completar la documentació. I tot i així, res. O no prou. I quan un tribunal ha de dir a una federació que li sorprèn que no aporti documents essencials d’un expedient disciplinari, alguna cosa grinyola. I molt.

La cosa no acaba aquí. El TCE constata que no es va dur a terme la fase d’instrucció establerta normativament. No consta resolució sobre les proves proposades. No consta plec de càrrecs. No consta proposta de l’instructor. No consta audiència efectiva abans de sancionar. És a dir, no consta gairebé res del que hauria de constar quan es vol imposar una sanció d’aquest calibre.

I el Tribunal ho remata amb una declaració contundent: nul·litat de ple dret. En l’expedient dels missatges, el TCE també deixa clar que el procediment d’urgència no tocava. Ni per la matèria, ni pels terminis, ni per la gravetat de la infracció imputada. Diu que no es complia “cap ni un” dels requisits. I que la interpretació federativa per justificar-ho no era admissible “de cap de les maneres”. Més clar, l’aigua.

INTERPRETACIÓ “MOLT IMAGINATIVA”

Pel que fa al fons, la FCF tampoc en surt millor. Les captures de WhatsApp no acreditaven prou ni qui enviava els missatges, ni quan, ni a qui. I el correu en què Castillo anunciava accions legals queda emmarcat pel TCE en l’àmbit de la crítica, no en una infracció disciplinària.

L’altre expedient encara fa més mal a la vista. El del pagament del carnet i la roba. El TCE recorda que estem parlant d’un retard de quinze dies i que els imports ja constaven abonats abans de la resolució sancionadora. Però la FCF va transformar això en una desobediència molt greu. El Tribunal ho diu amb una expressió demolidora: per arribar a aquesta conclusió caldria una interpretació “molt imaginativa i extensiva”.

Molt imaginativa. I molt extensiva. Traducció lliure: es va voler estirar el Reglament fins que fes el que no podia fer.

JURISTES QUE CEDEIXEN AL “MATÓN DE BARRIO“

Els noms també formen part de la notícia. Les sancions les va dictar el Comitè de Disciplina Arbitral, integrat oficialment per Juan Ignacio de Gispert Talavera, president; Isaac Antonio González López; i Jordi Biosca-Palau.

Després hi havia el Comitè d’Apel·lació, que havia de revisar els recursos dins la casa federativa. Però no els va resoldre expressament. Silenci. Segons consta oficialment, el presideix Ignasi Maeso i Vidal, i en formen part Manuel Cáceres Castaño; Marcel Vidal i Cánovas; i James McKinnell.

Resultat final: Castillo va haver d’anar al TCE. I el TCE li ha donat la raó dues vegades.

Serà que aquests ‘prestigiosos’ juristes cedeixen a les pressions del ‘matón de barrio’? Aquest és el sobrenom que Miquel Sellarés, l’exvicepresident amb més ‘èxits econòmics’ de la història del futbol català, li va etzibar al seu (subordinat) director general.

BERNI  I ABEL, A FAVOR DE LA (PRESSUMPTA) CORRUPCIÓ DE LA FCF?

La Federació queda tocada. No per una errada menor, sinó per dues resolucions que parlen de documents no aportats, instruccions inexistents, garanties omeses, procediments mal triats i sancions sense prou base. I tot això contra un àrbitre que ja havia denunciat que portava mesos sense designacions.

Ara la pregunta és inevitable: qui respon d’aquest nyap? Berni Álvarez i Abel García segur que no. No ho han fet amb les 234 actes presumptament falsificades que els mossos d’esquadra han trobat en les passades eleccions, tampoc quan 441 clubs han demanat una assemblea, ni quan el Jutjat de Tortosa envia Miquel Esquerré (directiu de Soteras) a judici per induir a l’ús fraudulent de documents possiblement falsificats.

‘Corrupció 360°‘, podría ser el nom de la iniciativa d’encobriment i protecció de Berni i Abel a aquesta cúpula federativa totalment podrida. Havien vingut a posar l’esportista al centre i quan li “foten” dos anys de sanció a un innocent, miren cap una altra banda, com porten fent des que son a la Generalitat.

Per cert, Antonio encara espera que li responguin si pensen activar la inspecció esportiva.

The post El TCE desmunta el doble càstig de la FCF a Antonio Castillo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit per a la història del CF Badalona i inoblidable per a poder ensenyar als seus que la fe i la constància mou muntanyes. Amb un 4-1 sofert a l’anada en un partit desastrós, la remuntada es presentava com un objectiu molt complicat, però els escapulats han sabut reaccionar.

Una pròrroga d’infart, amb dues expulsions (Josu i el porter visitant Isaac, els gols del mateix Josu (48’), Toni Larrosa (68’) i Marco Martínez (90’) van fer realitat un 4-4 que es decidia per la classificació de Lliga. I aquí, els locals, que van acabar segons per tercers, els visitants, passaven ronda.

COMPOSTELA-BADALONA, FINAL

Ara els espera l’històric Compostela en la tercera i definitiva eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació. El 2-1 reeixit per el ‘Compos’ enfront del modest At. Arteixo li va donar el premi pel seu segons dona posició a la Lliga perquè van acabar 3-3 a la pròrroga.

Les dates seran el 14 (Estadi Verónica Boquete) i el 21 (Municipal de Badalona) del present juny encara que haurem d’esperar.

Segur que la ‘bogeria’ que s’ha viscut aquest diumenge a l’estadi badaloní és molt difícil que es repeteixi perquè el guió ha estat molt especial.

Després d’una primera part on els verds van mostrar un dispositiu seriós i ferm, tot es va decidir en la segona. O, dit d’una altra forma, en els 75 minuts finals d’aquest partit de tornada.

UN GUIÓ DE BOGERIA

El veterà Josu, que es perdrà el primer partit davant el ‘Compos’ per expulsió, va trencar el 0-0 inicial després de culminar una jugada de Diawara (48’). Només havien passat tres minuts del descans i l’esperança brillava a Badalona. No obstant això, el segon va costar molt, sinó que li ho diguin a un gran Toni Larrosa que, sorprenentment, va ser substituït.

Clar que el tercer ho va materialitzar un Marco Martínez (90’) fabulós en atac i en defensa perquè va marcar aquest 3-0 i va evitar, en el temps d’afegit, el gol de l’honor (i de la classificació) de la UEC.

Si no han pogut seguir el partit entre Badalona i Cornellà, val la pena que se senten i aprofitin amb la segona part i la bogeria de la pròrroga. Ara, als locals els arribarà la tercera i definitiva davant el Compostela, però aquest 7 de juny serà una remuntada per als llibres.

The post Excepcional classificació del Badalona enfront del Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho tenia molt difícil el CE Sabadell per a classificar-se per a la segona i definitiva eliminatòria que li condueixi a la Lliga Hypermotion. El 2-0 sofert a la CE Valdebebas suposava un examen molt dur. Però , l’equip arlequinat, al costat de 11.908 espectadors a la Nova Creu Alta, ho van fer possible.

Dos gols en 120 segons van igualar l’encreuament i un tercer (segon en el seu compte personal) de Joel Priego van fer esclatar a tota Sabadell.

Un greu error blanc en el lliurament d’una pilota al porter madridista Fran González va produir el llançament de falta del mitjapunta manresà (31′). I, només dos minuts després, un grandiós David Astals va col·locar el segon.

UNA NOVA CREU ALTA FIDEL

La reacció del Real Madrid-Castilla va trigar massa mentre els arlequinat van saber controlar la situació en tot moment. I, quan va aparèixer un cop de cap de Jacobo, va emergir Diego Fuoli. El millor porter de la categoria segur que el curs pròxim estarà en el futbol professional.

VILLARREAL O ZAMORA

I ara només queda que esperar rival per a la gran final que sortirà de l’encreuament entre el Zamora i el Villarreal B en el camp de la Ruta de la Plata. L’avantatge és per als visitants perquè van vèncer el primer partit amb un 2-0 a Miralcamp.

The post 11.508 alegries a la Nova Creu Alta appeared first on FutbolCatalunya.com.

No parlem d’una qüestió menor a la FCF de Soteras ni d’una simple discussió administrativa sobre els coneguts com a ‘clubs irregulars’. Ès a dir, aquells que no tenien correctament inscrita la junta directiva al Registre d’Entitats Esportives.

El jutge considera que hi ha indicis que es va utilitzar documentació manipulada per votar en nom de clubs sense que les certificacions responguessin a la realitat.

VOTACIONS ANUL•LADES DE MAIG DE 2022

La resolució, de 2/6/26, situa els fets el 22/5/22, el dia en què Soteras va ser reelegit president de la FCF en unes eleccions que posteriorment van acabar anul·lades. Segons l’auto, diverses persones haurien emès vots per certificació en nom de clubs de les Terres de l’Ebre fent servir documentació que, d’acord amb la instrucció, no reflectia la veritable representació d’aquelles entitats.

Els investigats són Miquel Àngel Esquerré Batalla, vocal de la junta de Soteras, exdelegat territorial vinculat a les Terres de l’Ebre, policia local retirat, i tres familiars seus. La causa gira al voltant d’una presumpta operació per poder votar en nom de diversos clubs sense autorització real.

APARENÇA DOCUMENTAL PER A DONAR VALIDESA

L’auto detalla que, a petició d’Esquerré, els altres tres investigats haurien emès vots per certificació en nom de F.P.L., J.L.R. i A.S.B. Per fer-ho, segons el jutjat, s’hauria utilitzat una acta notarial de legitimació de firma autoritzada per una notària de Lleida.

Aquí hi ha el nucli de l’assumpte: aquella documentació notarial atribuïa a aquestes persones càrrecs de vicepresident o secretari en clubs com la Juventut Esportiva Riba-roja d’Ebre, la Juventut Esportiva Móra la Nova i el Tivissa CE. Però el jutge sosté que, realment, no ostentaven aquests càrrecs.

És a dir, segons la instrucció, s’hauria construït una aparença documental per convertir determinades persones en representants vàlids de clubs i, així, poder emetre vots en una jornada electoral decisiva per al futur de la FCF, on recordin, Soteras només va guanyar al mut Talavera per 26 vots.

SOTERAS, QUAN VEGIS LES BARBES DEL VEÍ TALLAR…

El jutge considera que els fets poden ser constitutius, de manera provisional, de delictes de falsificació de document privat, ús de document privat fals i ús de document públic fals. En el cas d’Esquerré, l’auto li atribueix a més la condició d’inductor i apunta a delictes continuats de falsificació documental.

La importància política i federativa de la resolució és evident. Per primera vegada, una de les derivades penals de les eleccions anul·lades de Soteras avança cap a la fase d’acusació. Això, per uns fets que afecten directament el sistema de votació per certificació i la representació de clubs en aquell procés electoral.

I el més rellevant és que el patró investigat a Tortosa recorda molt al que també s’està investigant al Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell. En aquella causa hi figuren com a investigats Joan Soteras, Víctor Güell, Álvaro ontoliu, José Miguel Calle, Sergio Garrido, Alberto Prieto, Jesús Manchado (pare i fill) i Alejandro Guerrero. Raons? per presumptes delictes continuats de falsedat documental i administració deslleial.

PROCEDIMENT ABREUJAT, ACUSACIÓ I POSSIBLE JUDICI ORAL?

La diferència és d’escala. A Tortosa es jutgen uns vots concrets de clubs de les Terres de l’Ebre. A Sabadell, segons els atestats dels Mossos d’Esquadra, la investigació apunta a la repetició de les votacions del febrer de 2023. I, a més, a la presumpta falsificació de més de 240 actes notarials.

El camí que ara obre Tortosa pot ser, per tant, un avís del que podria passar a Sabadell. Si el jutjat instructor considera acreditats els indicis que consten als atestats policials, la causa contra Soteras i el seu entorn federatiu podria seguir el mateix recorregut. En resum: procediment abreujat, acusació i possible judici oral.

LA AUDIÈNCIA PROVINCIAL MARCA EL CAMÍ

Mentrestant, els recursos constants de la lletrada Barbancho, no paren de caure en sac foradat. Per auto de 22/12/24, l’Audiència Provincial va confirmar que el Jutjat 2 de Sabadell serà el que obri judici oral. A més, va recordar a l’advocada que “ya se valoraron en su día evidencias tangibles y sólidas de comisión de los delitos”.

Per tant, tot indica que Soteras, Güell, Calle, Garrido, Guerrero, Montoliu, Prieto i els Manchado podrien veure aviat la banqueta dels acusats, com veurà Esquerré.

The post A judici les primeres falsedats de les eleccions anul·lades de Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sebas Hita és el president del CD Can Parellada i no amaga la seva amargor i la seva pena per la sanció de 60 partits que un dels seus futbolistes (I.C.H.) ha rebut per part del Comitè de competició de la FCF per agredir als col·legiats en l’últim partit. A més, d’altres 16 per al fisioterapeuta del primer equip (F.P.) per idèntic motiu.

El partit entre Sta. Perpètua i Can Parellada, ascens a Segona Catalana, va haver de ser suspès amb un 3-0 favorable als locals. El col·legiat del Maresme, Mohamed Boukriqui, va mostrar 2 grogues als locals per 13 als visitants a més de tres vermelles per als egarencs.

EL QUE DIU L”ACTA’ SOBRE LA SANCIÓ

Abans de repassar el que diu l’acta cal dir que tant el col·legiat com ‘Rambo’ Moreno, el responsable (?) des de fa 17 anys dels àrbitres catalans, van parlar amb Catalunya Ràdio ‘Tot Costa’ i van exposar la seva realitat. Bé, en el cas de Moreno només es va limitar a ‘fer massatges’ als periodistes. No obstant això, val la pena escoltar.

Per part seva, el Comitè de Competició exposa molt clarament en el text de ‘Sancions’ el guió de la trista pel·lícula.

El CD Can Parellada, a través d’al·legacions, nega que es produïssin els fets relatats a l’acta i annex arbitrals, i acusa l’àrbitre principal i l’assistent número 1 d’accions premeditades contra el seu club, d’haver proferit insults cap als seus membres, i de diverses actituds violentes, i als efectes de demostrar-ho considera que poden actuar  com a testimonis el delegat de l’equip visitant, l’observador federatiu, i membres del cos policial. Malgrat aquestes afirmacions, el cert és que l’informe de l’observador federatiu confirma tots els fets que s’han recollit als documents arbitrals, i no existeix la possibilitat que membres de la policia actuïn com a testimonis.

Pel que fa al club local, ha formulat també al·legacions a través de les quals sol·licita que el partit es doni per finalitzat pel fet de ser l’equip visitant el responsable de la suspensió, i atenent al resultat existent en aquell moment. Tenint en compte l’exposat, no queda desvirtuat per cap mitjà probatori ni el motiu de suspensió del partit, ni els fets atribuïts als diferents membres de l’equip visitant expulsats o amonestats, i per tant procedeix la imposició de les sancions corresponents per aquest motiu, havent-se pogut constatar, mitjançant fotografia, la ferida que presentava l’àrbitre del partit a conseqüència de l’agressió rebuda, i corresponent al jugador I. Hablili dues sancions en haver consumat dues agressions a membres del cos arbitral.Finalment, i tenint en compte tant la causa de la suspensió com el resultat existent en el marcador, així com les accions antiesportives de caràcter greu que es van produir un cop l’encontre va ser suspès per part de futbolistes de l’equip visitant, es disposa donar per finalitzat l’encontre amb el resultat de tres gols a zero, en aplicació de l’article 228 del Reglament General.

EL QUE DIU EL CAN PARELLADA

El president del Can Parellada, el primer que argumenta és que “mai disculparé la violència i, si ho ha fet, que pagui, però que no es taqui el nom del club”. Sebas Hita recorda que “durant el partit no va passar res. Repeteixo que rebutgem la violència, vingui d’on vingui, però, quan es donin les notícies, que també se’ns escolti. En el camp no va passar gens estrany”.

Segons el màxim dirigent del club terrassenc “no sempre el que posa l’àrbitre en l’acta és cert al cent per cent. Es podria investigar, parlar amb el Santa Perpètua i amb el Can Parellada, hi ha moltes maneres per a preguntar per què ha passat tot això i arribar al fons”.

Hita “no veig mans rares” i fins i tot està d’acord “amb la mà dura, però que se’ns escolti a tots, si us plau. Hi ha unes imatges on es diu que el jugador li va pegar als àrbitres i ja està. TV3 només va agafar una versió. Dels meus 15 equips no veuran ni un sol acte de violència”.

The post 60 partits de sanció per a un futbolista agressor appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Terrassa és l’equip que més moviment està demostrant de cara a la pròxima temporada 2026-2027. De fet, un mes després de finalitzar la Fase regular de la competició, ja ha publicat 10 baixes i 6 altes mentre ha confirmat les renovacions d’11 futbolistes.

D’una banda, el passat 12 de maig ja va anunciar els comiats d‘Iván Biarge, Joel Castillo, Schouten, Larrauri, Castañeda, Alvaro Martín, Isma, Gil Muntadas, Van Den Heerik i Aythami Perera.

Per un altre, la direcció esportiva que dirigeix Antonis Antoniou al costat del tècnic Oriol Alsina acaba d’oficialitzar 5 altes més. Concretament, 3 defenses, 1 migcampista i 1 lateral com les primeres cares noves.

LES ALTES D’ORIOL ALSINA

En resum: el porter Pacheco, els centrals Gabri i Fran Moreno, el lateral Ferran Ruiz, el migcampista Sergio Montero i el davanter Max Marcet.

El primer va ser el porter Álvaro Pacheco el passat dia 27. Segons informa el club, el seu historial es completa amb RCD Espanyol (2021-2205), Gimnàstic (2020-21), Reus Deportiu (2013-14 i 2016-20), SD Osca (2014-16) i CF la Pobla de Mafumet (2012-13).

Montero va ser el segon aquest passat dilluns. El migcampista ripolletenc, que va signar per a les dues pròximes temporades, aterra des de Talavera després d’anotar 6 gols (de penal) i 4 assistències. Format al Sabadell, als seus 29 anys, va passar per La Pobla Mafumet, Nàstic, Prat, El Ejido, Sabadell (2a etapa), Peña Deportiva, Lleida, Intercity i finalment, Talavera.

FERRAN, FRAN I GABRI

La línia defensiva ha sumat tres altes: Ferran Ruiz (lateral dret), Fran Moreno (central) i Gabri (central). Mentre el primer (23) procedeix del filial del Girona, el segon arriba des de l’Alcoià i el tercer va acabar el curs passat al Marbella.

Cap dels nous jugadors del Terrassa passen la trentena d’anys i mostra prou experiència en la categoria i fins i tot en superiors.

Ara com ara, l’únic migcampista és Max Marcet, un dels extrems/mitjapuntes que acaben de pujar amb el Sant Andreu a Primera Federació. Va sortir de la valuosa pedrera de la Damm, va passar per Sabadell, Espanyol B (campió de Segona B), Cornellà, Badalona, i l’any passat com a quadribarrat.

The post Oriol Alsina ja té mitja dotzena de fitxatges appeared first on FutbolCatalunya.com.

Informació i preus del carnet de soci del Sant Andreu de la temporada 2026/2027 a Primera RFEF.

La UE Sant Andreu torna a la categoria de bronze del futbol estatal i competirà la temporada 2026/2027 a Primera RFEF. Enguany l’ascens de categoria comporta un augment coherent dels preus dels abonaments, respectant la política de les últimes temporades d’un preu reduït pels socis/es que renoven el seu carnet respecte de les noves altes dins del període establert fins al 14 de juny.

RENOVA AQUÍ EL TEU CARNET

El carnet de soci inclou, com és habitual, els partits de lliga regular, excepte aquells partits que el Club decreti com a jornades econòmiques (aquesta temporada seran 2). L’abonament no inclou la Copa del Rei ni un hipotètic play-off, però sí el dret de compra preferent ide preu reduït en les entrades per a aquests partits.

Per qualsevol incidència, dubte o consulta, us podeu adreçar a la Botiga o a secretaria@uesantandreu.cat.

PERÍODES DE RENOVACIÓ I ALTA

• Renovacions: des d’avui fins al 14 de juny, a preu reduït. Posteriorment, s’equipararà la renovació al preu de nova alta. Des d’avui fins al 3 de juny, només es poden fer les renovacions de forma electrònica, a partir del 4 de juny es podran fer també de forma física a la botiga del Club, fet pel qual la modalitat Familiar que és només de forma física no es podrà fer fins al dia 4.
• Altes: a partir del 15 de juny, fins que s’esgoti l’aforament de l’estadi.

Alsque tenen el pagament domiciliat al banc se’ls cobrarà el rebut a partir del 5 de juny i no han de fer cap tràmit per la renovació.

NOVETATS RELLEVANTS

Carnet de soci/a: ja disponible per a la recollida a les taquilles del Gol Sud. L’horari de recollida és de dilluns a divendres de 10:00h a 12:00h i de 17:00h a 20:00h.

• Carnet de simpatitzant: per tothom que vulgui donar suport a distància a la UE Sant Andreu, costarà 35€ i donarà accés a un descompte per la nova samarreta i a dos partits de lliga regular durant la temporada, excepte jornades econòmiques. S’informarà més endavant de com aconseguir-lo i en quines condicions.
• Tribuna numerada: tots els socis/es de Tribuna podran seleccionar una zona on se’ls assignarà un seient per tota la temporada. Els únics que podran triar un seient en concret són els socis fins al número 2.000 i els Socis Protectors. L’assignació dels seients es farà dues setmanes abans del primer partit de lliga al Narcís Sala i s’informarà en les setmanes vinents de com fer el procediment.
• Abonament a la Preferent Nord: destinat exclusivament a descongestionar el Gol Nord de gent que prefereix veure el partit asseguda al seient. Per aquest motiu, es mantindrà el preu per a socis/es que decideixin de canviar d’aquest sector i provinguin del Gol Nord, no s’acceptarà a gent que vinguin d’altres sectors. Si hi ha gent d’altres sectors que vol canviar a aquesta zona, ho hauran de fer a partir del 15 de juny i al preu establert a la Preferent Nord. El canvi de sector només pot tramitar-se de manera presencial a partir del 4 de juny.
• Gol Nord, grada 100% d’animació: el Club treballa conjuntament amb la Federació de Penyes perquè la temporada vinent tothom que vagi al Gol Nord sigui per veure el partit dempeus i animant, convertint-lo al 100% en una grada d’animació. Per aquest motiu, recomanem a tothom que vulgui veure el partit assegut que s’aculli a la migració a la Preferent Nord.
• Jornades econòmiques: s’ha determinat que n’hi haurà dues durant la temporada.
• Porta 3: es faran dos accessos diferenciats (a Gol Nord, juntament amb la 4, i a Preferent Nord).

PREUS

Protector: 390€ renovació | 420€ alta nova

• Tribuna: 230€ renovació | 250€ alta nova
• Lateral: 120€ renovació | 140€ alta nova
• Familiar: 190€ renovació
• Preferent Sud: 120€ renovació | 140€ alta nova
• Preferent Nord: 95€ renovació i migració des del Gol Nord | 140€ alta nova
• Gol Nord: 95€ renovació | 120€ alta nova
• Gol Sud: 75€ renovació | 100€ alta nova
• Menor: 30€ renovació | 40€ alta nova
• Menor Tribuna: 50€ renovació | 65€ alta nova
• Jugador/a matriculat al futbol base: 25€ en ambdós casos a Preferent Sud
• Familiar de jugador/a del futbol base (2 com a màxim): 75€ en ambdós casos a Preferent Sud
• Carnet de simpatitzant: 35€

CARNET DE GOL SUD

El carnet de Gol Sud manté un preu inferior a la resta de zones de l’estadi. El motiu és que en partits puntuals d’elevada assistència seran els segons a tenir preferència de compra (l’ordre seria el següent: 1- socis de la resta de zones, 2- socis de Gol Sud, 3- futbol base i 4- venda al públic general) i poden ser reubicats en una altra ubicació de millor visibilitat abonant una diferència si es requereix un espai més gran per l’afició visitant al Gol Sud.

Aquesta mesura es pren amb la voluntat de beneficiar la nostra afició en possibles desplaçaments massius. Si el Club no ofereix una capacitat important d’entrades a les aficions visitants, especialment en partits davant equips catalans, ens podríem trobar amb una disponibilitat molt reduïda quan el Sant Andreu jugui fora de casa.

El Sant Andreu sempre ha defensat un model de futbol popular on el desplaçament de les aficions és un element clau per mantenir aquest esperit. Per això, tot i que probablement podríem omplir l’estadi només amb afició local, volem continuar facilitant i fomentant els desplaçaments massius al Narcís Sala.

CARNET FAMILIAR

Pel que fa al Carnet Familiar, només s’accepten renovacions i hauran de tramitar-se presencialment. Inclou els fills menors d’edat i dos adults que han de ser el pare i mare, pare i pare o mare i mare, en funció del model familiar de cada nucli. Aquesta temporada no s’admetran noves altes d’aquest abonament, només renovacions. La resta de vincles familiars no es tindran en compte en el Carnet Familiar. En altres casos (oncles/tietes-nebots/des, avis/es-nets/es, majors d’edat, etc.) caldrà tenir abonament d’adult/s i de menor/s.

SOCIS PROTECTOR

Es manté l’opció de ser Soci Protector i els mateixos avantatges, ampliats a una samarreta de regal. Un soci pot ser Protector a qualsevol sector del camp.

Es tracta d’una categoria que inclou els avantatges següents:

• Seient assignat i reservat (només si s’elegeix Tribuna; en aquest cas, també es podrà triar un seient al costat per a un soci menor). Se’ls contactarà per a l’assignació de seient.
• Nova samarreta especial de la nova marca esportiva de regal.
• Tots els partits de la temporada: inclou la Lliga, la Copa del Rei, els partits de jornada econòmica i un hipotètic play-off.
• Assistència a un acte privat de reconeixement, organitzat pel Club.

FUTBOL BASE

Per una qüestió d’aforament, aquesta temporada els nens/es del futbol base han de treure un abonament que tindrà un cost de 25€ a la zona de Preferent Sud. En aquest sentit, els adults interessats caldrà que comprin l’abonament de la Preferent Sud a preu reduït i amb la possibilitat de treure’n dos, a 75€ per persona. Així mateix, és imprescindible haver completat la matriculació al futbol base per la temporada 2026/2027. En partits d’elevada afluència que s’hagi de confirmar assistència obtenint entrada, tindran prioritat després de la resta de socis ordinaris.

POSSIBLES PARTITS COM A LOCAL FORA DEL NARCÍS SALA

Com s’ha anunciat, el Club vol ser transparent des del primer moment i ha informat que els primers partits com a local s’hauran de disputar fora del Narcís Sala.

Aquest fet respon a una causa de força major, però alhora molt positiva per al futur del Club: la instal·lació de la nova gespa natural al nostre estadi. Es tracta d’una actuació clau que permetrà de continuar desenvolupant aquest projecte amb garanties i amb una clara mirada de futur.

Som conscients que aquesta situació pot comportar molèsties temporals per als nostres aficionats i demanem comprensió davant d’aquesta circumstància excepcional.

Un cop surti el calendari de Primera RFEF, el Club informarà detalladament de totes les condicions en funció de cada partit.

Els socis amb número fins al 1.000 i els Socis Protectors tindran prioritat a l’hora d’obtenir entrada, com a reconeixement a la fidelitat de les persones que han estat al costat del Club durant les etapes esportives més difícils. Respecte de la resta d’entrades disponibles, s’informarà quan arribi el moment de com poder obtenir-les en funció de l’aforament disponible en cada partit.

El Club vol transmetre que en aquests partits és el primer perjudicat econòmicament, jugar fora del Narcís Sala suposa un cost elevat de pagar un lloguer i a més perdre els ingressos de venda d’entrades i de marxandatge. A més, tot i l’ascens a Primera RFEF, els preus dels abonaments estan per sota de la mitja de la majoria d’equips de la categoria.

Fotografies: Álvaro Martin – UE Sant Andreu

The post Il·lusionant campanya de socis 2026/2027 a la UE Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una pena màxima, en la tanda per a la 2a fase per Tercera Federació, va donar peu a una indignació absoluta al Sagnier. El Prat, que arribava a aquest partit de tornada amb 0-1 de l’anada, va quedar superat per la UD San Mauro. Resultat final: 1-2, tres gols des dels onze metres i ni la pròrroga ni els penals van servir per a passar ronda.

Una última pilota (14è penal) de la tanda llançat per Pablo Ufano, i que va desviar el porter visitant Caleb, va obrir la caixa dels trons. La imatge de TV mostra que va passar la ratlla de gol. Tot i això, el col·legiat tarragoní Pau Barnils Delgado no el va veure així i la final del play-off la jugarà l’equip dirigit per Chus Milán.

VILAJOANA I L’ÀRBITRE BARNILS”

Aquest 6-7 després d’arribar a un 2-2 (global) va servir perquè el tècnic local, David Vilajoana, donés tot un recital. “És una nit desagradable perquè el càstig ha estat jugar contra 12… al sr Barnils Delgado de Tarragona no li interessava que el Prat s’enfrontés a La Pobla i ha vingut ‘sense vergonya’ al camp”, va comentar.

A poc a poc va ser a més. “Jo no perdria el temps en recursos ni res, ja que aquest àrbitre té una actitud molt ‘fatxenda’, segur que té un bon arròs pagat a La Pobla”, va afegir.

ENCARA HI HA UNA POSSIBILITAT

El partit, segons Viladegut, “ha estat bo malgrat jugar contra 12, però circumstàncies alienes al que han fet els meus jugadors al camp ha fet que no passem”.

En resum: “Jo soc advocat i a vegades el jutge no ens dona la raó encara que tu facis moltes coses”. Ara només queda que “La Pobla pugi i així es posarà content el sr Barnils i el Prat, també”.

MARTÍN LAMELAS, DESESPERAT

El gallec Martín Lamelas tampoc es va mossegar la llengua. “Abans del partit ens van dir que es classificaria el més ben posicionat i avui mateix era per penals, no ho entenc. És una ‘puta conya'”

The post “L’àrbitre tindrà un bon arròs pagat a La Pobla” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova campana -Extraordinària per l’impuls a la professionalització territorial de clubs de futbol’– de la Federació Catalana a només un mes de l‘Assemblea General del dilluns 29 de juny (18 hores) al Teatre-*Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Una altra innovació ‘espectacular’ de l’equip de treball de Joan Soteras que signen el genuflex secretari Garrido i l‘escuder-director, Calle. ‘Jo convido (FCF) i tu pagues (Clubs); ja ho saben: pagarà Soteras amb els diners dels clubs.

Si es compleixen tots els requisits (TOTS) de la circular 51, “la junta ponderarà conjuntament els diferents criteris de valoració”. “No es tracta d’una subvenció de caràcter líneal” sinó d’un ‘regal’ pre-assembleari.

EL ‘REGAL’ DE SOTERAS I LA SEVA JUNTA

Com a curiositat val la pena destacar que es parla d’un ‘obsequi’ de 800 euros als clubs/entitats, que no estiguin inscrits a la Lliga Futbol Professional o rebi ajudes econòmiques de la RFEF”.
És a dir: ni Primera, ni Segona, ni Tercera Federació, ni Primera femenina, ni Primera Federació ni Segona Federació futfem.

Val la pena que repassin, amb atenció, les 4 pàgines elaborades pel canviat de nom Garrido, amb el vistiplau de Calle i d’una junta on seran 26 dels actuals 24 membres ja que així li ho presentaran a modificar als clubs i atès que arribar als 32 sembla un problema per a Soteras.

Aquests 800 euros per als clubs/entitats de futbol es transformen en 750 per als de futbol sala. Raons?. Això ho disposa el totpoderós ‘Ministre econòmic’ amb un superàvit (1.298.752,88 euros) que mereix una altra prima com a premi.

ANAR A L’ASSEMBLEA DEL 29-JUNY, SÍ O…

Entre les 12 raons que s’argumenten per a “ser club beneficiari” destaca “l’assistència a l’Assemblea General de l’FCF de 2026 per algun representant d’aquest club”. O, també, “comprometre’s a posar a disposició federativa els seus terrenys de joc per a tecnificacions” o qualsevol necessitat que pugui sol·licitar l’FCF.

“Aquest “impuls sol·licitat” s’ha de demanar “abans del 15 de juny” -14 dies abans de l’Assemblea de Sant Cugat (casualitat) i, després, “si la documentació requerida arriba dins del termini i en la forma escaient” la cobraran a partir del 10 de juliol. La data màxima per a lliurar tota la documentació serà el 31 d’octubre.

‘ÈXIT’ DE PARTICIPACIÓ A LA CONVENCIÓ DE CLUBS DE FUTBOL SALA

Aquesta iniciativa coincideix amb l’‘èxit’ de participació a la Convenció virtual de clubs de futbol sala (55%), on pot votar qui vol, sigui president o vicepresident o no, i estiguis o no al cens. La pròpia notícia oficial de la FCF reconeix que dels suposats 225 participants, només 214 estan al cens. Ah, venim d’un 2025 amb 28!!! presents. Tant ha estat l’èxit que ahir al vespre encara es trucava als clubs perquè votessin. Molt coherent amb el concepte de democràcia que els del Sr. Naranja i l’Operació Mossad tenen de la democràcia.

Solució de cara a l’Assemblea per garantir quòrum? 800 eurets de propina. Poc per escoltar els mítings maratonians que oferirà la lletrada especialitzada en delictes sexuals de joves alemanys i el director general.

The post FCF-clubs: ‘Jo convido, tu pagues’ appeared first on FutbolCatalunya.com.